EM - Notes de regal

[Copie més avall les notes de regal de l'aniversari de Marta, que és hui dia 7 de Juny, per a que no es perden - tranquils, ja li'ls he donat! Cada cop que penge una cosa com aquesta, em confirme en la percepció que açò no és del tot un blog - sinó una altra cosa distinta, disfressada tecnològicament de blog. Aprofundirem un altre dia en aquestes qüestions. ]


Secció 1 - Poesia

Els llibres de l’aniversari d’enguany van per parelles. El joc deuria haver consistit a triar-ne només un de cada parella, però com que em dolen en l’ànima les mil i una formes de llençar a perdre llibres (tornar-los a la llibreria, cremar-los, donar-me’ls a mi...), em fa l’efecte que te’ls hauràs de quedar tots.

De la primera parella només em preocupa que algun dels dos ja el tingues. Eixe dubte és el més paregut al risc que he experimentat en uns quants mesos, així que me l’hauràs de perdonar. Si els llibres resulten no ser bons m’ho perdonaràs també: el més semblant a la poesia que he experimentat en uns quants mesos és la demostració del Teorema dels Valors Intermedis...

L’instant etern – Enric Sòria – Premi Carles Riba 1998
Hostes – Isidre Martínez Marzo – Premi Carles Riba 2005


Secció 2 - Assaig

Hauria estat bé veure’t triar només un dels dos llibres de la secció d’assaig. La llibretera, al mirar els títols en pantalla, va pensar que havia passat dues voltes el mateix llibre per l’escàner. Quasi, però “no”.

El tema és ja recurrent – i miraré de no repetir-lo l’any pròxim. La meua admiració per Bertrand Russell ve del temps que jo era un matemàtic amb inquietuds humanístiques – i prendre’l com a model a seguir resultava “lògic”, en tots els sentits del terme. Però aquella fou exactament la mateixa època que vaig viure al meu Col•legi Major, a Burjassot. Ja saps com d’estrany és el resultat de totes eixes influències: potser per això vull ajudar-te a que m’entengues.

Por qué no soy cristiano – Bertrand Russell
Por qué soy cristiano – José Antonio Marina


Secció 3 - Narrativa

Ho vaig sentir anunciat a la megafonia mentre passejava pel Corte Inglés de la Castellana, i vaig pensar: per què no? Després de passar convenientment per caixa, em vaig acostar a aquell senyor venerable, i la nostra breu conversa fou més o menys així:

- The book is not for me, is a gift for my girlfriend, Marta. She’s going to become a teacher.
- Take care of her. She is a saint.

L’ànim que inspira aquest parell de narracions és, per tant, fer créixer la teua vocació docent. Així que, de moment, serà millor que no em deixes cap dels dos llibres – ja tinc massa vocacions que alimentar. Preferisc veure com et converteixes en una bona mestra – i com això ompli la teua vida. Felicitats!

El profesor – Frank McCourt (en castellà, signat per l’autor)
La vella escola – Tobias Wolff