EM - Fascicles repetits

Les seues homilies setmanals a la premsa local gandiana són la prova que cultivar el sentit crític no obliga a posar-lo en pràctica sempre. S’ha esforçat durant trenta anys per obtenir una visió del món enriquida i allunyada de sectarismes i prejudicis. Però això no li impedeix alliberar-se d’eixes conquestes durant mitja horeta cada setmana per a escriure un article previsible, apologètic, monotemàtic, interessat, i més inspirat pel ressentiment i l’ambició que per un talent que deu reservar per a quefers més nobles.

També pot passar que cultivar l’esperit crític siga una cosa, però aconseguir que cresca siga una altra ben distinta. La meua hipòtesi innocent, segons la qual algunes persones sacrifiquen puntualment les seues capacitats i el seu prestigi públic per a aconseguir un bé que valoren com a superior, comença ja a sonar-me dubtosa i poc fonamentada. Potser eixe sacrifici no és tan gran, i el que ingènuament he interpretat com avarícia intel•lectual és poca cosa més que l’administració mesurada del que hi ha - i prou. I en aquest cas, el que hauríem d’intentar explicar no és el malbaratament d’una certa autoritat, sinó com dimonis fou atorgada.