“Sense haver d'arribar al subgrup dels pijos, també conec molta gent de dretes que encara no se n'ha adonat, que ho és. Aquests són la majoria de la gent que conec. Només sé d'una persona d’esquerres conseqüent amb el seu discurs. Una i prou. Mai no li he detectat un bri de contradicció entre la seua ideologia i els seus actes. Els meus amics de dretes que es pensen que són d'esquerres estarien encantats de conèixer-la, hi compartirien un discurs tot reivindicatiu, revolucionari i antiglobal i a continuació li donarien un copet a l'espatlla per animar-la a seguir amb la seua lluita. I quan arribis a Nicaragua ens envies una postal.”
En efecte, tothom hauria d’abstenir-se de fer grans declaracions de principis, sense calibrar abans les seues mancances a l’hora de dur-los a la pràctica. Les “petites” declaracions de principis resulten més versemblants, i probablement també més útils. I de passada, poden estalviar-nos més d’un ridícul – però clar, aquest darrer motiu pesa ben poc per a la gent que no sospita que el fa.
1 comentaris:
COMENTARIS ORIGINALS
El usuario anónimo dijo...
Aquest post era especialment bo. Gràcies per seguir els meus consells. M. Insa, "l'altra".
13 juny, 2006 07:44
Emili dijo...
Eixe blog està molt bé: en l’estil, s’assembla més al que crec que hauria de ser un blog que aquest mateix, o molts altres. Però clar, escriure així demana no només una certa habilitat per a contar la pròpia vida, sinó també tenir una vida interessant que poder contar, i un anonimat que t’allibere de segons quines precaucions. Aquesta xica juga amb un avantatge: i és que, llevat d’excepcions inexplicables, la vida privada de qualsevol xica de 30 anys (pam dalt, pam baix: tant M. Insa com M. Insa quedarien incloses en aquest interval) és probablement més interessant que la vida de qualsevol home, a qualsevol edat. (I ara és quan hauria d’afegir algun comentari graciós, si em sentira sota l’empar de l’anonimat, que no és el cas... :-)
13 juny, 2006 10:18
Publica un comentari a l'entrada