EM - Compte enrere

Una setmana més i acabarà aquest suplici. Hui m’he alçat a les 6:00h per a escriure uns pocs paràgrafs (postissos, i mig copiats) sobre les relacions entre el Parlament anglès i la dinastia Tudor, i les tensions entre l’anglicanisme i el puritanisme. No és, sincerament, el que un espera quan decideix fer un assaig sobre filosofia política. Però m’ha anat bé aquesta lliçó d’humilitat: no hi ha res com intentar el que no sabem fer com per a tornar, apassionadament, a allò de què sí ens sabem capaços.

És en aquests moments, els finals angoixants de cada període, quan la meua imaginació s’escapa fins el dia després, i inventa les mil i una coses que ara no puc fer i faré aleshores. Totes aquestes il•lusions, acumulades sense mesura, poden fer que el dia després no siga cap alleujament, sinó una prolongació dels nervis i tensions – però sense una meta pròxima que els justifique. De mi depèn que els dies “de després” siguen calmats, per al descans i la reflexió: així que si algú em nota nerviós d’ací una setmana, que em pegue un calbotet, per idiota.