Catosfera meridional

Aquest migdia, en una de les meues passejades per la blogosfera més pròxima (bé, per pròxima podeu entendre la llista d’enllaços que teniu ací a l’esquerra i que em fa sovint de guia de navegació) he trobat en el blog de Toni Ibàñez el mapa on es representen geogràficament els participants en una espècie d’antologia de futura aparició en paper de la catosfera (“catetosfera”, en diu amb ironia, en Subal Quinina – també enllaçat ací a l’esquerra...). I he comprovat amb horror que la participació de valencians estava sota mínims: no més de quatre d’entre quasi cent, i algun d’ells localitzat com a valencià per error (a menys que el trasvassament de l’Ebre s’haja acabat fent d’amagatotis i ara el riu passe per Villena...)

Vistes les coses, m’he decidit a presentar un dels meus textos, encara que fos per a omplir el buit en aquest mapa que s’assemblava perillosament al d’audiències de TV3. La tria ha estat fàcil, perquè ni escric tant ací ni tots els textos són fàcils de traure del meu context personal, i perquè pocs d'ells poden ser posats en paper sense fer-me sentir culpable d’un crim ecològic... Així que m’he quedat amb la xicoteta crònica personal d’un concert al monestir de Simat que vaig fer el 27 de Juliol. No és cap obra mestra, però mira, és el que hi ha: per a molts dels qui fem servir aquest format, el blog, es tracta de poc més que d’un cementiri d’esborranys que mai passarem a net, i que si creguérem dignes del paper imprès ja buscaríem on publicar-los (que no és tan difícil, a menys que hom tinga la legítima aspiració de guanyar quatre duros amb el que escriu).

Dues hores després d’enviar el text triat, he rebut una amable resposta que m’indicava que ja estic inclòs al mapa de la catosfera, i que em convidava a posar un banner anunciant tant l’antologia com la trobada “presencial” de bloggers que es celebrarà en gener a Granollers. Com que el llibre d’estil d’aquest blog ens prohibeix als que hi col·laborem penjar imatges, no he posat eixe enllaç tan vistós – però almenys he volgut escriure aquesta nota per a animar a qui puga passar per ací a col·laborar amb la idea. Valencians i catalans (cosins germans, diuen) vivim malauradament desconnectats en molts àmbits de la vida cultural – però en la blogosfera no tenim cap excusa per a no estar enllaçats i representats com ens pertoca. Segur que teniu textos millors que el meu per a incloure en el llibre, així que envieu-los!

4 comentaris:

tonibanez ha dit...

Moltes gràcies per la publicitat. És ben cert que hem rebut poques aportacions del sud... i poques del nord també (Cat nord). D'Andorra 4. Encara queda temps per enviar textos i esperem que la cosa millori.

Emili Morant ha dit...

No hi ha gràcies que donar - la vostra iniciativa és molt bona, i s'ho mereix. Se'm fa estrany, això de l'antologia (algun dels millors blogs que conec perdrien molt posats en paper, perquè estan concebuts expressament per al dia a dia i la interacció amb l'actualitat i el lector - bé, això no és cap cosa que haja descobert jo ara, tots ho sabem), però crec que val la pena col·laborar, encara que siga per a augmentar les possibilitats de qui ha de fer el filtre i editar el llibre.

Tant de bo algun blogger valencià més s'apunte i omplim una miqueta el buit del mapa. Jo mateix he enllaçat més bloggers valencians (i si els trobe, que no hi ha molts, també de la meua comarca) que d'altres llocs, però per motius ben comprensibles: la proximitat en les experiències viscudes, la necessitat que tots tenim de companyia en aquest nostre sud culturalment més inhòspit, i les ganes d'animar a altres persones a continuar escrivint, sobre tot quan comencen a fer-ho. Aquesta tria geogràfica d'enllaços i lectures no és impermeable, però: hi ha gent de Catalunya enllaçada, i més que en posaré. En altres coses, anar de la mà valencians i catalans potser ens farà caure a cadascú en els forats i paranys de l’altre – però no a la xarxa, ni amb la llengua.

Jesús M. Tibau ha dit...

Finalment han estat 138 els posts rebuts i ara ve la difícil tasca de reduir-los a un centenar per a l'edició del llibre.
T'agraeixo molt la la teva participació, així com de la resta de compants valencians. Tant de bo n'haguessin estat més, però el més important és que l'any vinent, si es torna a fer la convocatòria, n'hi hagin més.
UNa abraçada des de les Terres de l'Ebre

Emili Morant ha dit...

Sí, segur que la cosa creix entre els valencians - per a nosaltres, la blogosfera potser té encara més importància que més amunt de l'Ebre...