Periòdic de diumenge

La primera cosa que puc trobar llegint el periòdic hui, és que un pot acabar fent-se independentista per degoteig - cada dia uns quants minuts, cada setmana unes hores perdudes en una andana o un embús. Parla'ls a la gent d'identitats i nacions, i descobriràs què són les teues paraules - l'ombra buida d'una substància. Però recorda'ls que perdre una hora cada dia és un crim silenciós, que el temps és la vida, i ben aviat demanaran alguna cosa millor. Algun polític se'n deuria adonar, que als catalans comença a no servir-los allò de "els altres són pitjor encara". I no em fot tant pels catalans com per mi mateix: per a bé o per a mal, continuem viatjant tots en el mateix tren, i falta ja ben poc per a la pròxima parada. Si ells sacsegen massa el seu vagó (i tenen tot el dret de fer-ho), podem acabar descarrilant tots.

El periòdic duu més coses, però. No queda gens clar de quina forma, però ETA ha assassinat un guàrdia civil (i el segon podria estar ja quasi mort, també). Vaig recolzar el govern quan va voler obrir la mà, i que tot isqués malament no em fa pensar que em vaig equivocar en l'actitud. El que li demane ara és més simple, més clar: que tanque el puny. Escolte en ocasions que hi ha causes per les quals cal vessar sang, i generalment no hi estic d'acord. Llevat dels dies com hui, en què veig vessar la sang equivocada. Però tranquils, que se'm passarà prompte: al capdavall, en una societat democràtica i lliure, hi ha un lloc per tothom - i el d'ells, particularment, és la presó.