Blogs i política

Escric massa últimament: tranquils, se’m passarà. Aquesta espècie de “temporada alta” que va començar a mitjans de novembre no durarà moltes setmanes més – després em tocarà retornar a eixa reposada intimitat dels teoremes que tan difícil em seria de compartir amb paraules (si algú tingués interès en compartir-la, clar). No pense abandonar (ni molt menys tancar) el blog quan arribe la primavera, però potser sí que faça més ús del copia-i-pega o l’autoplagi.


Les meues incursions en el terreny de la política (fins i tot en els ambients més personals, menys públics que aquest blog) tenen ahora la virtut de ser bastant tímides, cautes i el defecte de ser massa críptiques i rebuscades – el meu (pen)últim post és un exemple del muntó d’això que dic. Per aquesta combinació de factors no em resulta difícil evitar la classe de conflictes a què tan freqüentment duu la política, que com a activitat quasi pot definir-se com la professionalització del mal rotllo.

Una altra cosa que m’ajuda a viure tranquil és el meu criteri de no enllaçar blogs de caràcter estrictament polític. Si en alguna ocasió he expressat una certa queixa per la relativa escassedat de blogs geogràficament pròxims (o, per dir-ho més en positiu, les ganes que sempre tinc de trobar gent nova i propera que diu coses i que paga la pena animar per a que continue dient-les) ho he fet obviant la quantitat de blogs sobre política, o de persones o col·lectius implicats en política que proliferen (i cada cop més) al voltant de Gandia. En són molts, i cada dia més: algun dia en faré un breu inventari per a curiosos (no sé si a la Ribera o altres llocs passa el mateix).

Però les visites silencioses que hi faig de tant en tant a aquests espais polítics, passant com de puntetes, em fan pensar que no és l’ambient que busque a la blogosfera. Si en alguna ocasió he dit que això de tindre un blog és com oferir una tassa cafè a qui passe per casa, contar-li una història i deixar-lo xarrar si vol, els blogs polítics són com una discoteca lluminosa i animada, però on si tens una mica de mala sort et trobes algú passat d’alcohol i drogues que et fot una hòstia perquè sí... Voleu milions de visites i comentaris? Fàcil: malparleu de l’alcalde del poble, de l’oposició, o de tots alhora. Preferiu la companyonia i la cordialitat de qui parla de llibres, dels fills o de les telesèries? Doncs endavant: en som pocs però ben avinguts.

9 comentaris:

Browner...Seguro? ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
VK ha dit...

O siga, que ja està clar, el fet de no veure el nostre blog a la llista dels teus enllaços (o com també hi fas, els noms dels meus dos gerents Enric Lluch & Josep Millo) deu ser, com tu mateix afirmes :" és el meu criteri de no enllaçar blogs de caràcter estrictament polític".

Ja els ho deia jo, res d'anàlisis polítics seriosos i saberuts, a partir d'aquest moment només faren comentaris menys pretenciosos i divertits, sobre el profà i sobre el diví.

Prometem doncs, fer "propósito de enmienda", ni que siga només per acostar-hi un nou convidat.

Emili Morant ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juli Capilla ha dit...

Sí, ara que ve el "circ" de la campanya electoral, convé -per salut mental- fugir de la política. Les campanyes electorals s¡assemblen més a una cursa de venda de productes, a una subhasta, un concurs un punt simplot, confeccionat o planificat com si fórem tots analfabets -"ells" ens tracten així.

Francament lamentable!

Emili Morant ha dit...

Sí, Juli, tens tota la raó. Un dels defectes de la democràcia (que ara per ara no veig una forma satisfactòria de resoldre) és que ens obliga periòdicament a prendre una decisió simplificada, única, monolítica, sense matisos, basada en un conjunt de factors que és més complex quan més es posa un a pensar-hi. Aquest, que és un dels mals menors d'un sistema (justificadament) basat en tot un seguit de mals menors, esdevé un problema més greu quan té la conseqüència d'adaptar el l'estil del discurs a la classe de tria a què se'ns convida, fent-lo també simple, monolític i torturador per a la vista, l'oïda i la raó cada cop que s'acosta una elecció. Aquesta tortura que ja ha començat i durarà dos mesos més no em farà no votar ni canviar el sentit (ja decidit de fa temps) del meu vot - però hom pensa si no ens podrien estalviar esta classe de perversions. De moment es veu que no.

Browner...Seguro? ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Emili Morant ha dit...

Un aclariment: he esborrat (per pròpia voluntat) 3 comentaris d'aquesta nota perquè l'autor del primer ha pensat que podien "identificar-lo", i jo mateix (al respondre-li) puc haver col·laborat involuntàriament a fer-ho. Així que penge a continuació el contingut del meu comentari que crec que no afecta ningú. Un dia, més calmadament, parlaré sobre els avantatges i els perills de l'anonimat, i el preu que s'ha de pagar per ser anònim (una elecció que respecte molt).

BROWNER>>"Hola Emili, llego a tu blog saltando por la blogesfera, desde el blog de orengo al del señor marron y de ahi al de charli fuster y desde el he caido por aqui, me ha llamado la atencion el nombr, pues me he dicho creo que lo conozco personalmente y por eso he entrado."

EMILI>>"Browner: vaja, doncs no caic en qui pots ser. Entre de tant en tant al teu blog, que és molt actiu - hiperactiu, diria jo.
A diferència del meu (que és absolutament públic i identificat perquè així vull que siga), veig que el que pretens és que la teua identitat siga anònima. Et diré una cosa que t'alegrarà, llavors: no tinc ni p... idea de qui eres, ni ho sospite. Dis-m'ho per e-mail si vols, però així, anònim, tens més "morbo"... :-))))
Browner, i VK: no, els vostres blogs no són estrictament polítics, i no és eixe el motiu de no estar enllaçats. El motiu pel qual no esteu en la llista d'enllaços encara no és altre que la meua desídia: tinc uns quants enllaços en la "reserva" i quan tinga una miqueta de calma on-line (els meus posts solen escriure's off-line i els penge després, no tinc Internet al meu pis) vos posaré. I de seriosos, pel que sé de "Tirant a fotre" (pel que he llegit de vosaltres, millor dit), no sé què dir: perillosos, més aviat :-))))
Vos deixe que em criden a taulaaaaaaaa......"

BROWNER>>"No era mi intencion solicitarte el enlace, no los pido jamas, enlazo a quien me apetece y me enlaza la gente que le gusta mi blog, no pretendo ni ser serio ni tengo ninguna pretension, mis reflexiones politicas no dejan de ser simplemente como pienso y veo el dia a dia de donde vivo y por eso tambien incluyo humor y curiosidades varias, y te dire que tengo lectores que solo entran por las reflexiones y otros que solo entran por los videos, en fin, mi humilde blog esta abierto para todo el mundo siempre desde el respeto, y me alegra saber que eres visitante de tanto en tanto."

Browner...Seguro? ha dit...

Home Emili, no feia falta esborrar-los, solament és que m'agrada l'anonimat de Browner però res mes. de totes maneres gràcies per la intenció. Salutacions

Emili Morant ha dit...

Bé, simplement els he copiat més avall perquè no sé si podia "editar-los" i prou. Però he preferit eliminar les proves: la web és molt puta, hi ha gent que busca i rebusca fins que troba i lliga caps...