Blogs i política

Escric massa últimament: tranquils, se’m passarà. Aquesta espècie de “temporada alta” que va començar a mitjans de novembre no durarà moltes setmanes més – després em tocarà retornar a eixa reposada intimitat dels teoremes que tan difícil em seria de compartir amb paraules (si algú tingués interès en compartir-la, clar). No pense abandonar (ni molt menys tancar) el blog quan arribe la primavera, però potser sí que faça més ús del copia-i-pega o l’autoplagi.


Les meues incursions en el terreny de la política (fins i tot en els ambients més personals, menys públics que aquest blog) tenen ahora la virtut de ser bastant tímides, cautes i el defecte de ser massa críptiques i rebuscades – el meu (pen)últim post és un exemple del muntó d’això que dic. Per aquesta combinació de factors no em resulta difícil evitar la classe de conflictes a què tan freqüentment duu la política, que com a activitat quasi pot definir-se com la professionalització del mal rotllo.

Una altra cosa que m’ajuda a viure tranquil és el meu criteri de no enllaçar blogs de caràcter estrictament polític. Si en alguna ocasió he expressat una certa queixa per la relativa escassedat de blogs geogràficament pròxims (o, per dir-ho més en positiu, les ganes que sempre tinc de trobar gent nova i propera que diu coses i que paga la pena animar per a que continue dient-les) ho he fet obviant la quantitat de blogs sobre política, o de persones o col·lectius implicats en política que proliferen (i cada cop més) al voltant de Gandia. En són molts, i cada dia més: algun dia en faré un breu inventari per a curiosos (no sé si a la Ribera o altres llocs passa el mateix).

Però les visites silencioses que hi faig de tant en tant a aquests espais polítics, passant com de puntetes, em fan pensar que no és l’ambient que busque a la blogosfera. Si en alguna ocasió he dit que això de tindre un blog és com oferir una tassa cafè a qui passe per casa, contar-li una història i deixar-lo xarrar si vol, els blogs polítics són com una discoteca lluminosa i animada, però on si tens una mica de mala sort et trobes algú passat d’alcohol i drogues que et fot una hòstia perquè sí... Voleu milions de visites i comentaris? Fàcil: malparleu de l’alcalde del poble, de l’oposició, o de tots alhora. Preferiu la companyonia i la cordialitat de qui parla de llibres, dels fills o de les telesèries? Doncs endavant: en som pocs però ben avinguts.