Blogs al Casal

La d’avui dilluns és una anotació una miqueta arreu d’aquestes que estic temptat d’escriure sense punts ni comes ni majúscules ni res perquè l’escric així al vol com quan xarre i xarre sense parar però no ho faré perquè a estes alçades qui creu que amb això es fa el modern i l’original és simplement un caspós i un despistat. Avui dia, el més semblant que puc concebre a l’avantguarda és ben simple: escriure a Internet amb tanta claredat, perspicàcia i elegància com es fa als llibres, però aprofitant les possibilitats d’interacció que ens ofereix l’hipertext. Tal i com diu Juli Capilla a la seua última nota, hi ha autors que ho aconsegueixen de sobres. I com podeu comprovar durant aquests dies a la pàgina de Toni Ibàñez, el tema de les relacions entre l’escriptura a la xarxa i la literatura, el periodisme, la comunicació política, etc. no només dona de sí bones reflexions, sinó també molts moments de companyonia i bon rotllo com els que semblen haver gaudit aquests dies a Granollers. Ja els ho he dit en un comentari: enveja, tot el que els tinc és enveja.

Ja ens arribarà l’hora de poder anar a catosferes d’aquestes (sé d’alguns que podrien anar en família i tot: l’altre dia un camarada d’açò dels blogs em confessava que el seu fill de cinc anys mantenia una espècie de dietari en paper que convenia no publicar on-line perquè calia polir una miqueta l’estil i els continguts eren un tant íntims i incendiaris...) Jo mateix he fet alguna de les activitats pràctiques del meu Màster a la UOC al voltant de la comunitat o subxarxa de bloggers més pròxima, la dels valencians que escriuen en català (amb perdó). Si aquesta recerca va a més pel que fa a ambició i resultats ja us ho faré saber.

Però mentrestant hui dilluns tindrem un primer tast del fenomen blog ací a Gandia (no recorde que hagen fet mai cap altre acte amb aquesta temàtica en la densa agenda cultural de la ciutat). A les 20:00h, en un acte organitzat per Infosafor en el Casal Jaume I de Gandia els polítics Enric Morera (responsable màxim del Bloc Nacionalista Valencià) i José Manuel Orengo (alcalde socialista de Gandia) parlaran de la seua experiència a la blogosfera – i d’unes quantes coses més, supose, que per a això estem en campanya. Tot i no ser assidu dels blogs polítics (com he comentat no fa massa dies), em veig en l’obligació de fer publicitat de l’acte, i d’assistir com a públic, aprofitant aquesta inesperada pròrroga de vida cultural a la ciutat de què estic gaudint. I com sempre, si no parla ningú més potser faça alguna pregunta i tot. Impertinent...

I tranquils: la pròxima anotació d’aquest blog tornarà a ser de les normals (de les incomprensibles, vull dir). I sense enllaços i tot això, que és una feinada posar-los i després no els punxa ningú...

9 comentaris:

Juli Capilla ha dit...

Emili, efectivament, hi ha molts blogs que podem considerar de ple dret literatura. Al capdavall, la distància entre els blogs i el dietarisme tradicional és només material -n'estic convençut-, del suport o mitjà en què es produeix l'acte comunicatiu -la literatura és això, normalment: una exhortació o provocació a un lector, ideal o no.
No sé si els blogs seran reconeguts algun dia "literatura", un subgènere dintre del gènere del dietarisme; o una modalitat alternativa de periodisme individual. Sia com sia, a mi, que sempre m'he mogut entre el periodisme i la literatura, em sembla una via comunicativa ben atractiva i gratificant.

Emili Morant ha dit...

Blogger dels collons, m'has esborrat un comentari! Una volta que no em guarde una còpia en txt i ja veieu...

Emili Morant ha dit...

Ostres, doncs mira, el comentari queixant-me sí que l'ha penjat.

Li havia respost a Juli contant quina diferència hi havia entre l'actitud que em sembla pròpia de la literatura i l'actitud (i els recursos) amb què almenys jo em vaig adreçar al món dels blogs. Però això ja ho vaig contar en una entrada del mes d'octubre, així que tampoc s'ha perdut tant per les clavegueres de Google (que de passada, sembla que hui ha tingut problemes seriosos a l'hora de proveir-nos de serveis de cerca...)

En el meu comentari original també em queixava de les hores a què em connectava a la xarxa: hui (bé, ahir) havia de lliurar una pràctica per Internet i m'he equivocat de Pen Drive... però això ja no és culpa de Google. Demane disculpes a l'amic Blogger per l'exabrupte anterior.

Faig una còpia del comentari (sempre ho faig, excepte hui) i l'envie a veure si...

Carlos V ha dit...

Hola EMili, molt interessant l xarrada de l'eltre dia, justament jo hi estava sentat darrere de tu. Només volia comentarte el fet que se me'n va fer curta la veritat, pq quan vau intervindre tu i lorena i pareixia que la cosa s'animava la moderadora va tallar de colp la xarrada. ESperem que algu (ja siga el CEIC, el Llevant o el matex Casal) faja alguna xarrada d aquest estil pero no sobre els politics sino els blogs de la safor en general.
Bo,sense més, una salutació

Emili Morant ha dit...

Ostres, Carlos, no sabia que tu estigueres - clar, com que no ens coneixem... A qui sí vaig identificar (perquè ell sí que ha posat una foto en el seu perfil) és a Jordi Puig, que estava just al meu costat, i amb qui vaig poder estar xarrant a l'eixida.

Jo crec que la xerrada de la taula va ser un pèl llarga (deu minutets o un quart massa, al final els polítics feien cara de cansats), i per això no van voler allargar-la més amb les intervencions del públic (em pareix un bon criteri a eixes hores de la nit). Orengo i Morera van estar molt bé: bastant personals, en un to tranquil i desapassionat. Els polítics guanyen més vists "de prop", i per això vaig dir que fan bé d'obrir blogs: és com convidar la gent a que entre a "sa casa" i els conega més directament. O això crec. Com a premi, em pensaré si traïr el meu "criteri" i enllaçar-los als dos.

De moment val la pena que continuem "bloggejant", i amb el temps ja ens animarem a fer algun "ciberporrat" comarcal de blogs. O ja ens animarà algú. Si ho pense un poc, els bloggers som potser les persones que menys publicitat necessitem - i alguns tampoc en volem massa...

Browner...Seguro? ha dit...

Emili, ¿como estuvo?, yo no pude asistir por motivos laborales y me hubiese encantado poder hacer alguna pregunta.. informa, informa.. merecio la pena o nuestros politicos como dicen las malas lenguas no son bloggers y tienen negros como Ana Rosa para que les escriban...

Salutacions del Browner

Browner...Seguro? ha dit...

Ostras Emili que vergonya tinc com casi sempre m'he precipitat comentant i després llegeixo la resta dels comentaris i pràcticament ja havies respost a la meva pregunta... hauré d'asserenar-me un poc mes i ralentir el meu ritme.. el que ja he dit salutacions del browner

Emili Morant ha dit...

Hola, Browner: tranquil, els comentaris mai sobren. Respecte a la teua pregunta, si et dic la veritat, crec que els polítics més que escriure directament fan una espècie d'esborrany o li comenten a algú el que volen posar en el blog, i després eixe algú els arregla l'estil, posa els enllaços, etc. (en el cas de l'alcalde comentava que ho feia la seua dona, que és periodista). I no em pareix malament: en un blog d'un polític el que importa no és tant "l'autor" com "el protagonista". Ells estan per a governar, no per a fer literatura: però així i tot, encara que els ajude algú, crec que és bona idea que tinguen un espai "més personal" que el dels mitjans tradicionals...

Browner...Seguro? ha dit...

Hola Emili, yo me referia a "negro" en plan intelectual, que tengan un "negro" tecnologico me parece de lo mas normal del mundo.

Salutacions